En els casos de custòdia compartida en els quals l’habitatge familiar és privativa d’un dels cònjuges, l’atribució del seu ús a l’altre cònjuge està sotmès al principi de proporcionalitat, atès que l’art. 96.3 del CC, exigeix que aquest termini sigui prudencial.
Així ho ha establert la Sala Civil del Tribunal Suprem, en una sentència de data 21 de juliol de 2016 (sentència número 522/2016, ponent senyor Arroyo Festes).
Atribució de l’ús de l’habitatge fins a la majoria d’edat del fill menor
En el cas, en el qual es ventilava una demanda de divorci, la sentència d’instància va atribuir a dos pares la custòdia compartida de la seva filla menor i l’ús i gaudi de l’habitatge familiar (propietat privativa de l’home), a l’esposa, ” fins a la liquidació del règim econòmic matrimonial. “No obstant això, l’Audiència Provincial va estendre l’assignació de l’ús d’aquest habitatge” fins a la data en què la filla dels litigants abast la majoria d’edat. ”
Per a això es va tenir “la mala situació econòmica de la mare” (que malgrat ser titulada superior no té pràcticament d’experiència laboral i d’ingressos, si bé compta amb suport familiar suficient), mentre que el marit resideix en una casa arrendada i obté uns ingressos regulars que oscil·len entre els 1500 i 2000 euros mensuals.
Interposat recurs de cassació contra aquesta sentència, l’home al·lega que l’atribució de l’ús de l’habitatge ha d’estar presidida per les notes de temporalitat i provisionalitat, tal com resulta de SSTS com la de 10 de febrer del 2006.
Al·lega igualment que la Llei basca 7/2015, de 30 de juny, de relacions familiars en supòsits de separació o ruptura dels progenitors, que regula la custòdia compartida al País Basc, estableix per a l’ús de l’habitatge privativa d’un dels cònjuges, la possibilitat de l’atribució al no propietari, però de forma temporal i per un termini màxim de dos anys, revisable si es mantenen les circumstàncies que van presidir la seva atribució, mentre que la mesura establerta per la sentència recorreguda li priva de l’ús de la seva habitatge per gairebé deu anys.
El TS estima el recurs